QUE HAY DE CIERTO EN....Drogas de sumisión química

Alcohol, éxtasis líquido y sedantes, las drogas más comunes para manipular la voluntad

Mujer en la treintena que acude a un acto lúdico aparentemente seguro y acaba despertando aturdida, resacosa y con signos evidentes de haber sido agredida sexualmente. Este es el perfil de las vÍctimas de la denominada sumisión química, un acto delictivo que parece estar aumentando en España.

ALEJANDRA RODRÍGUEZ.   www.elmundo.es

Muchas personas, especialmente mujeres, que estén leyendo estas páginas recordarán cómo sus padres les leían la cartilla antes de salir de marcha por las noches. Entre la retahíla de consejos había uno que sonaba especialmente a guasa: «ten cuidado de que nadie te eche nada raro en el vaso». En ese momento, la chica sermoneada solía mirar a sus progenitores como si éstos hubieran perdido el juicio y salía por la puerta pensando en que esas ideas descabelladas no le aguarían la fiesta.

Sin embargo, los hechos apuntan a que las madres, como casi siempre, tenían razón. Los datos sugieren que la administración de sustancias psicoactivas, drogas y medicamentos se ha empleado siempre para cometer delitos de diversa índole, especialmente sexual. No obstante, la proliferación de las llamadas drogas de club y las facilidades para adquirirlas por internet ha hecho saltar las alarmas de los profesionales sanitarios, que cada semana reciben un goteo de personas susceptibles de haber sido víctimas de la denominada sumisión química. Estos expertos aconsejan extremar las medidas de precaución en los lugares de ocio y acudir inmediatamente al médico en caso de sospechar que se ha podido sufrir un abuso de este tipo.

«Hasta hace relativamente poco, alguien que acudía al servicio de urgencias con una resaca horrible, que decía no acordarse de nada o de muy poco de la noche anterior, pero que tenía la sensación de que le habían agredido o de que había mantenido relaciones sexuales sin su consentimiento, provocaba una reacción de incredulidad. Sin embargo, estamos observando que normalmente no se trata de una invención. Sin ir más lejos, esta semana hemos atendido dos casos: un varón al que robaron y una chica a la que violaron; ambos habían sido drogados sin que se dieran cuenta».

Este es el relato de Guillermo Burillo, médico de urgencias, subdirector médico del Área de Urgencias del Hospital Universitario de Canarias y experto en toxicología de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (www.semes.org)  , quien reconoce que la sumisión química —administración de sustancias psicoactivas con fines delictivos o criminales— no es una leyenda urbana y que «aunque no hay datos ni estadísticas oficiales al respecto, existe la sensación generalizada, entre los profesionales sanitarios, de que el fenómeno va en aumento».

Para calibrar el alcance de lo que por el momento es sólo una impresión, algunos especialistas ya se han puesto manos a la obra. Concretamente, el primer número de este mes de la revista Medicina Clínica recoge un estudio en el que se refiere que, si bien el fenómeno de manipular la voluntad de las personas mediante determinadas sustancias no es nuevo, en los últimos años ha cobrado mayor protagonismo por su asociación con agresiones sexuales fundamentalmente. http://www.elsevier.es/revistas/ctl_servlet?_f=7012&articuloid=13130017

¿Y quiénes son las personas que deberían tener especial cuidado? Pues según el perfil que se ha podido extraer de los casos recogidos, la víctima suele ser una mujer joven —no necesariamente adolescente; sino más bien en torno a la treintena— que acude a un lugar de ocio que, aparentemente, no encierra ningún peligro (una fiesta, una discoteca, un pub, una reunión lúdica...) y acaba despertando en un lugar desconocido con signos evidentes de haber sido agredida sexualmente. No se trata de lesiones físicas porque no opone resistencia, pero sí indicios de haber mantenido relaciones no consentidas.

El agresor suele ser un varón conocido en mayor o menor medida por la víctima, que administra una sustancia de acción rápida, de corta duración, fácil de obtener y que causa síntomas inespecíficos que pueden confundirse con los de una intoxicación etílica (desinhibición, euforia, mareo, náuseas, sedación, falta reflejos...).Normalmente, el agresor mezcla esta sustancia, que por su falta de olor y sabor se camufla perfectamente, con una bebida y se ofrece voluntario para acompañar a la víctima a un lugar más despejado o de regreso a su casa.

Señales de alerta

Antes. Se comienza a sentir una borrachera desprorcionada en relación a la cantidad de alcohol que se ha ingerido; sensación de malestar que progresa rápidamente.

Durante. Suelen aparecer náuseas, desorientación, aturdimiento y desinhibición, así como pesadez, hormigueo o entumecimiento de brazos y piernas. Dificultades para moverse. Visión de túnel. Pérdida de consciencia y desmayo.

Después. Resaca exagerada. Dolor de cabeza y de estómago. No se recuerda nada de lo que ocurrió entre la segunda o tercera copa y el momento de despertar. Se intuye una agresión porque falta dinero, tarjetas de crédito, la ropa está desabrochada o descolocada y se despierta en un lugar desconocido.

Sustancias relativamente fáciles de conseguir

Cuando se habla de sumisión química se tiende a pensar en complicadas pócimas. Sin embargo, la realidad es más simple. El alcohol ocupa, con gran diferencia, el primer lugar de sustancias empleadas para estos fines. Desinhibe, causa euforia, favorece la impulsividad... así que es el protagonista del 75% de los casos severos de este tipo bien en solitario, bien en compañía de otras drogas (cannabis, éxtasis, ketamina, marihuana o cocaína, sobre todo).

El éxtasis líquido (GHB) sigue muy de cerca al alcohol. Se suele mezclar con él y estar presente cuando la víctima refiere no haber bebido apenas. También llamado droga de la violación, tiene un efecto corto y rápido. Desaparece rápidamente del organismo, lo que dificulta su detección.

Las benzodiacepinas, los sedantes más prescritos del mundo también copan un puesto destacado. El flunitrazepam (Rohypnol) se prohibió en Estados Unidos por la gran cantidad de casos en los que estaba implicado. Son más fáciles de rastrear y algunos fabricantes han cambiado sus características (forma, color, sabor...) para que no pasen inadvertidos si se mezclan con alcohol.

Consejos para no convertirse en una víctima

En grupo. Procura salir y permanecer acompañada la mayor parte del tiempo. Pide que vayan contigo de vuelta a casa, al coche o al medio de transporte en el que vayas a regresar.

Pide tú misma. Procura solicitar las bebidas al camarero en lugar de que alguien, especialmente si no le conoces demasiado bien, te las traiga. Mira cuando te sirven.

Ofrece tu ayuda. Si ves que alguna persona presenta síntomas de estar muy borracha o drogada no la dejes sola. Busca ayuda y acompáñale hasta que acudan a socorrerle.

Controla. No bebas demasiado, ni muy deprisa. Una o dos copas cada hora permiten mantener cierto nivel de alerta.

Juegos. Procura no beber de bidones, garrafas o cubos en los que no se sabe exactamente qué hay.Es conveniente no participar en juegos o competiciones con gente desconocida en los que se bebe como premio o castigo, especialmente si lo que hay que ingerir está preparado con antelación o si sale de un grifo o a granel.

Ante la duda... Si observas que lo que estás tomando tiene una apariencia extraña, sabe raro o tiene un olor diferente al habitual no continúes. Déjalo y espera un rato antes de pedir otra cosa.

Si ligas... Si surge un escarceo procura avisar a tu grupo de amigos de que te vas y diles con quién. preséntaselo. Pide que te llamen transcurrido un tiempo o trata de saber cómo localizarlos si es necesario.

No, gracias. No aceptes consumiciones de desconocidos, sobre todo si se acercan co la bebida lista para tomar.

http://www.elmundo.es/suplementos/salud

http://www.elsevier.es/

http://www.semes.org

http://www.adavas.org

http://www.fad.es

L’AUTOESTIMA DE L’ADOLESCENT

COM MILLORAR L’AUTOESTIMA DE L’ADOLESCENT

L’autoestima és la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En els nens l’autoestima encara s’està formant. Els esdeveniments positius reforcen en ell l’autoestima positiva i els fracassos activen la negativa. El fet de sentir-se estimat i respectat pels seus pares i la gent del seu entorn és molt important per al desenvolupament d’una autoestima positiva.

La autoestima dels adolescents es veu afectada positiva o negativament segons els comportaments que veu al seu voltant: pares, professors, amics... Els pares i educadors hem d’encoratjar en ell el valor, la responsabilitat i la independència, i evitar la crítica destructiva.

Els elogis, retrets, mirades, estímuls, càstigs... li transmeten missatges positius o negatius, segons la forma o intenció amb què se’ls transmetin. Aquests missatges seran portadors de sentiments de seguretat, acceptació, afecte; o pel contrari, de rebuig, inseguretat, desconfiança o desànim.

Ara veurem 23 ACCIONS concretes que són desitjables de realitzar perquè els adolescents desenvolupin una bona autoestima:

1) ELOGIAR I NO RIDICULITZAR
A aquesta edat necessita que se li reconeguin les petites coses que fa diàriament i que de vegades ens passen desapercebudes als adults.
Tanmateix, hem d’evitar l’elogi excessiu. L’elogi ha de ser sincer, sense exageracions i destinat a aquells comportaments que volem augmentar (si una cosa ja l’està fent bé no cal que li anem recordant contínuament com de bé actua).

2) DESCOBRIR LES SEVES QUALITATS
Nosaltres veiem les bones qualitats dels nois i en canvi ells mateixos de vegades no se n’adonen d’aquestes qualitats, potser perquè mai s’han parat a pensar-hi. Són molts els que creuen que sempre fan les coses malament. Hem de fer que valorin totes les coses que saben fer bé, donar-los l’oportunitat de posar-les en pràctica, i estimular-los per adquirir noves habilitats.

3) DIR COSES AGRADABLES DE NOSALTRES MATEIXOS
Si estem satisfets i orgullosos d’alguna cosa, no és dolent que ens ho diguem a nosaltres mateixos; així reforcem la nostra autoestima. Si el noi veu que nosaltres ho fem, aprendrà a fer-ho ell també.

4) MILLORAR LA SEVA IMATGE PERSONAL
L’aparença personal és important per a estar a gust amb un mateix. No hem de valorar les persones per la seva aparença física, és cert, però això tampoc vol dir que haguem de descuidar la nostra imatge. Cal ensenyar-los normes sobre higiene personal, neteja, vestit, aspecte exterior, etc. explicant-los com una bona imatge pot millorar les relacions socials amb els altres.
Durant l’adolescència les glàndules sudorípares es tornen més actives, i la composició de la suor és diferent a la d’un nen petit, per la qual cosa la suor comença a fer olor. És important, en aquest moment, acostumar-los a dutxar-se diàriament, així com a netejar-se a fons la cara per evitar al màxim l’aparició de l’acne.

5) MILLORAR ALTRES COMPORTAMENTS
Millorant el comportament també pot millorar la relació amb altres persones, la qual cosa el farà sentir més a gust.

6) ACCEPTAR TOTHOM TAL COM ÉS
Cadascun de nosaltres és diferent dels altres. Podem ser alts o baixos, guapos o lletjos, panxuts o prims, tranquils o nerviosos, molt intel·ligents o poc. Cadascú té la seva manera de ser, i hem d’acceptar-la.

7) AJUDAR-LO A TOLERAR FRUSTRACIONS
No sempre aconseguim el que volem, i això no ha de ser motiu d’infelicitat ni d’alteració del nostre comportament. No s’ha de desanimar o deprimir si no aconsegueix una cosa que desitjava.

8) ENSENYAR-LO A SENTIR-SE ORGULLÓS DELS SEUS ÈXITS
La satisfacció per un mateix i pels propis èxits augmenta l’autoestima. Expressant aquests sentiments de vàlua personal l’adolescent pot sentir-se més segur d’ell mateix, i això afavorirà que faci amics amb més facilitat.

9) ENSENYAR-LO A ADONAR-SE DE LES SEVES EMOCIONS I SENTIMENTS
Les emocions de vegades ens poden impedir actuar fent servir la raó. Reconèixer que actuem sota la influència d’aquestes emocions no sempre és fàcil. Hem d’ensenyar als adolescents a ser conscients de les seves emocions.

10) VALORAR LES SEVES OPINIONS
Les seves opinions i idees han de ser escoltades. Hi podem estar d’acord o no, però com a mínim les hem de prendre en consideració; ell ha de saber que se’l té en compte.

11) FER QUE SE SENTI UN MEMBRE IMPORTANT DE LA FAMÍLIA I DEL GRUP
Els fills són membres importants de la família, i s’ha de notar escoltant-los, fent-los participar en les decisions, demanant la seva opinió, valorant les seves aportacions,... Exactament igual quan estigueu al cau: heu d’escoltar i tenir en compte l’opinió de tothom.

12) COMUNICACIÓ FLUIDA
Una bona comunicació és fonamental. Hem de trobar temps per parlar amb ells, no per interrogar-los ni controlar-los, sinó per mantenir converses amigables sobre temes d’interès comú.

13) CELEBRAR ELS SEUS ÈXITS
Aprovar un examen, fer un bon treball, ser felicitat pel professor, guanyar un partit o una cursa, obtenir un premi en un concurs, fer nous amics, anar d’excursió,... És una bona ocasió per felicitar-lo per l’èxit aconseguit, tot reconeixent els seus mèrits, la capacitat, la imaginació, l’esforç i el interès. Això el farà molt feliç i enfortirà la seva autoestima.

14) EVITAR LA SOBREPROTECCIÓ
De vegades oferim una ajuda excessiva als nois, o encara pitjor, els hi donem tot fet. Els nois sobreprotegits no tenen iniciativa, necessiten contínuament que algú els hi digui què han de fer i com fer-ho. Una mica d’ajuda està bé, però sense passar-se, perquè cal que aprenguin a espavilar-se; fins i tot els nois que pateixen alguna deficiència o malaltia.

15) ELS ADULTS HEM DE SER BONS MODELS D’AUTOESTIMA
Els adults som el mirall on ell es reflexa. Confia en nosaltres per donar-li seguretat, protegir-lo de les seves pors, i ajudar-lo a solucionar els problemes. Ens ha de veure segurs de nosaltres mateixos, per tal de sentir-se segur ell.

16) MOSTRAR FLEXIBILITAT
Quan establim normes, que siguin les apropiades perquè tothom les compleixi i que ajudin a proporcionar un bon ambient. I que no ens manqui mai la flexibilitat davant les normes, si hi ha una causa justa.

17) CONÈIXER BÉ L’AMBIENT DELS ADOLESCENTS
L’ambient en què es mouen els adolescents els influeix notablement. No està de més conèixer-lo i fins i tot tenir-hi relació.

18) DEDICAR-LI EL TEMPS NECESSARI
Al llarg del dia, cal trobar moments en què puguem tenir una comunicació fluida i afectiva amb ell, si veiem que ens ho demana. Així veurà que ens interessem per ell. Ell necessita aquesta atenció per sentir-se segur.

19) FOMENTAR QUE ES RELACIONI AMB GRUPS
Els pares han de fomentar que el noi o la noia es relacioni amb grups juvenils com ara associacions esportives, agrupaments escoltes, etc.
Així potencia els vincles amb adolescents de la seva edat; el sentiment de vinculació a un grup li dóna seguretat. És una bona manera de reforçar l’autoestima.

20) FOMENTAR LA SEVA CREATIVITAT
Es bo de realitzar activitats que estimulin el seu sentit creatiu i l’ús de la imaginació. Podeu fer tallers i manualitats, dibuixar un còmic, inventar-se un conte, una obra de teatre, etc.

21) AJUDAR-LO A PROPOSAR-SE METES
Per arribar a aconseguir alguna cosa, es bo d’anar-se plantejant metes intermèdies que ens ajudin a arribar, pas a pas, fins a l’objectiu final.

22) INTERESSAR-SE PER LA SEVA VIDA ESCOLAR
Durant les moltes hores que l’adolescent passa a l’escola passen coses que afecten positivament o negativa al desenvolupament de la seva autoestima. No està de més interessar-nos pels seus estudis i per les relacions que té amb els seus companys.
En alguns treballs de l’escola pot ser que tingui dificultats. Hem d’ensenyar-lo a pensar en positiu; els pensaments i comentaris de caràcter negatiu no l’ajudaran, només serviran per desmoralitzar-lo.
Per altra banda és bo reconèixer i felicitar-lo pels seus èxits escolars.

23) FOMENTAR L’AUTONOMIA PERSONAL
Els nois han d’aprendre a cuidar d’ells mateixos, i per això els hem d’ensenyar les habilitats i coneixements que necessiten, i fomentar que els puguin posar en pràctica. Això inclou habilitats tècniques, organitzatives, la capacitat de planificar projectes, l’habilitat de relacionar-se amb les persones, de parlar en públic, etc. També a coneixements d’urbanisme, i fins i tot a hàbits alimentaris, higiènics o de salut.

www.jouscout.com

Noticia de la Setmana El Congo

El Congo: conflicte armat i crisi humanitària";

Precedents: 'guerra mundial africana

Parts implicades Recursos naturals i guerra

País immens, situat al cor de l'Àfrica, la República Democràtica del Congo viu un conflicte armat que s'ha agreujat aquests últims mesos.

L'agreujament de les hostilitats ha obert una gran crisi humanitària, amb un quart de milió de desplaçats.

L'Organització de les Nacions Unides (ONU) hi té disset mil soldats, i fa tot just una setmana que ha aprovat d'enviar-n'hi tres mil més. La missió pacificadora del Congo, coneguda per la sigla MONUC, és la més gran de l'ONU a tot el món, ço que ja indica la gravetat de la situació. Un informe acabat de fer públic per l'ONU diu que tant les tropes governamentals com les forces rebels han perpetrat abusos gravíssims contra els drets humans: matances, execucions del tot arbitràries, violacions i tortures. Això, a llevant del país, a la província de Kivu Nord, focus del conflicte. Però, i a la resta del país, què hi passa?

Doncs, segons un altre informe, aquest de Human Rights Watch, el govern reprimeix brutalment l'oposició política: cinc-cents executats i mil detinguts (molts d'aquests torturats), de les eleccions del 2006 ençà. L'informe també diu que, després d'aquestes eleccions, els governs estrangers van voler guanyar-se el president congolès, Joseph Kabila, mentre feien els ulls grossos a les violacions dels drets humans; i que l'ONU va silenciar els informes que implicaven el govern congolès, o va trigar massa a publicar-los.

Webs : Solidaritat i organitzacions no governamentals.
Enciclopèdia Catalana: República Democràtica del Congo.

Diari de l'escola. edu365.cat